1. El nen dels somnis misteriosos
Biel era un nen de set anys, ple de curiositat, però amb un cor una mica dubitatiu. Mentre els seus amics sempre semblaven saber què volien, ell sovint es quedava enrere, indecís. Un dia volia ser aventurer, un altre científic, i al següent somiava en ser pintor. Però hi havia una cosa que el fascinava més que qualsevol altra: els seus somnis.
Des de feia unes setmanes, Biel havia començat a tenir somnis molt estranys. Al principi, només eren imatges difuses: un bosc cobert de boira, una muntanya altíssima, un oceà infinit. Però aviat, els somnis es van tornar més clars i plens de detalls. Cada nit, Biel es trobava en un lloc diferent, seguint una ruta desconeguda. Sentia com si els somnis volguessin dir-li alguna cosa, com si fossin una mena de mapa.
En un d’aquests somnis, un ocell de plomes brillants, semblant a un falcó, va aparèixer. Volava per davant d’ell, sempre fora del seu abast, però semblava voler guiar-lo. Quan es despertava, Biel sentia una estranya sensació d’enyorança, com si aquell ocell li estigués mostrant alguna cosa important, alguna cosa que encara no entenia.
2. Les pistes en el món dels somnis
Cada nit, els somnis de Biel es feien més clars. El bosc cobert de boira es va transformar en un camí de pedres il·luminat per una llum suau, com si fos guiat per les estrelles. A mesura que avançava, sempre trobava petites pistes que semblaven conduir-lo cap a algun lloc, però mai era clar on.
Un matí, després d’un d’aquests somnis, Biel es va despertar amb una paraula clara al cap: Brúixola. No sabia exactament què significava, però estava convençut que era important. Aquell dia, mentre caminava pel poble, va passar per davant de la botiga de l’avi Esteve, un vell mariner que sempre explicava històries fantàstiques. Impulsat per una intuïció estranya, Biel va entrar a la botiga.
—Vine aquí, Biel! —va dir l’avi amb un somriure—. Tinc alguna cosa per a tu.
Sense dir res més, l’avi li va donar una vella brúixola de bronze. Era polsosa i feia temps que no s’utilitzava, però quan Biel la va agafar, va sentir una connexió immediata. Sabia, d’alguna manera, que aquella brúixola estava relacionada amb els seus somnis.
Aquella nit, quan es va adormir, l’ocell dels seus somnis va tornar a aparèixer, però aquesta vegada volava molt més a prop. Biel el seguia amb la brúixola a la mà, i aquesta va començar a girar sense parar, com si intentés indicar-li el camí correcte. Amb cada pas que feia, Biel sentia que s’acostava més a descobrir allò que els somnis li volien dir.
3. Els obstacles del camí real
A mesura que els somnis es tornaven més vius i emocionants, també ho feien els reptes que Biel havia de superar a la realitat. Un dia, va decidir seguir la intuïció que la brúixola dels seus somnis semblava despertar en ell. Amb la brúixola a la butxaca, es va aventurar fora del poble, seguint un camí desconegut que semblava cridar-lo.
Però a mesura que avançava, Biel va començar a trobar dificultats. El camí es va fer costerut, ple de roques, i el cel es va enfosquir amb núvols amenaçadors. En moments com aquell, els seus dubtes tornaven. ¿Estava fent el correcte? ¿I si estava perseguint una idea sense sentit, basada només en somnis?
Un cop, enmig d’un bosc, es va perdre. La brúixola va deixar de funcionar, les agulles giraven sense direcció, i l’ocell del seu somni no apareixia per guiar-lo. Biel va començar a sentir por. Se sentia sol, amb la sensació que tot el que havia perseguit fins ara era un error. El seu cor bategava ràpidament, i la seva ment estava plena de dubtes.
Va recordar les paraules de la seva mare: “Els somnis només tenen sentit si els persegueixes de veritat”. Aquella frase li va donar el valor que necessitava. En aquell moment, va treure la brúixola i, encara que no mostrava cap direcció concreta, va decidir seguir la seva intuïció, com havia fet tantes vegades en els seus somnis.
Després de caminar una estona, va sentir el cant d’un ocell. Va aixecar el cap i, allà, entre les branques dels arbres, va veure l’ocell del seu somni. Sabia que, tot i els obstacles, estava en el camí correcte.
4. L’elecció final
Aquella nit, després d’un dia ple de reptes i dubtes, Biel va somiar com mai abans. El somni va començar en un camp verd i tranquil, però aviat va veure com el paisatge canviava ràpidament. Es trobava davant dues rutes diferents: un camí ample, lluminós i fàcil d’explorar, i un altre, estret i ombrívol, que semblava molt més difícil i incert.
De sobte, l’ocell va aparèixer de nou, volant suaument cap al camí més estret. Biel sabia que aquell era el camí correcte, però també sentia la por intensificar-se. ¿I si es perdia per sempre? ¿I si triava malament?
La brúixola a la seva mà va començar a brillar, i per primera vegada, l’agulla va apuntar fermament en una direcció: cap al camí més difícil. Era com si la brúixola no només marqués el nord, sinó també el seu veritable camí interior, aquell que connectava amb els seus somnis més profunds.
Amb el cor bategant fort, Biel va fer un pas endavant cap al camí difícil. Tot i que cada pas li costava, se sentia estranyament segur. Com més avançava, més clarejava el camí, i les ombres que semblaven amenaçadores van començar a desaparèixer. En aquell moment, va entendre que la veritable por no venia dels obstacles del camí, sinó de la seva pròpia indecisió.
El somni va acabar amb Biel dret a la vora d’una muntanya alta, amb vistes a un paisatge meravellós. Sabia que havia triat bé.
5. El despertar cap a un nou camí
Quan Biel es va despertar aquell matí, es va sentir diferent. Per primera vegada en molt de temps, no tenia dubtes. Sabia què havia de fer. Va agafar la brúixola que l’avi Esteve li havia regalat i la va mirar amb un somriure. Ja no importava si l’agulla es movia o no, perquè ara ell sabia el camí que volia seguir.
Aquell dia, va decidir posar en pràctica tot allò que havia après durant els seus somnis. Va començar a explorar els seus interessos, a provar coses noves sense por a equivocar-se. Ja no es preocupava tant per si estava fent el correcte o no. Sabia que, com la brúixola dels seus somnis, només havia de seguir el seu cor i la seva intuïció.
Amb el temps, Biel es va convertir en un nen més confiat i decidit. Tot i que els somnis continuaven, ara els veia no com enigmes, sinó com guies amigables que l’ajudaven a seguir avançant en el seu camí.
Va comprendre que no importava tant el destí final, sinó el viatge en si. I, mentre seguís el seu cor, estaria en el camí correcte, per difícil que fos. Va entendre, finalment, que els seus somnis eren la brúixola que el guiava cap a la seva veritable identitat.
Biel va trobar la seva força interior, la seva brúixola interna. Ara confiava en els seus somnis i desitjos per prendre decisions, sabent que, malgrat les dificultats, sempre podia trobar el seu camí si confiava en si mateix.
FI
