1. Un nen diferent
En Marc era un nen de vuit anys amb una energia inacabable. Tenia el cabell arrissat, de color castany clar, i uns ulls grans i curiosos que brillaven amb cada nova idea que li venia al cap. Però a la seva escola, sovint es sentia com un peix fora de l’aigua. Els seus companys de classe podien seguir les instruccions del professor sense problema, completar els deures a temps i treballar en grup sense distraccions. Però en Marc… en Marc sempre estava en moviment.
Quan els altres nens feien una redacció, ell somiava despert, pensant en com seria viure en un castell o fer-se amic d’un drac. Quan els altres acabaven els problemes de matemàtiques, ell ja havia fet un dibuix al marge del seu quadern. I quan tocava explicar el que havien après, en Marc sovint no recordava ni de què parlava el professor.
Això li causava molta frustració. Per més que s’esforçava, semblava que mai no podia mantenir l’atenció. Quan mirava els seus companys, desitjava poder ser com ells, que semblaven tenir tot sota control. Però la seva ment anava massa ràpid, saltant d’una idea a una altra, com un conillet que bota per un prat, sense aturar-se mai. El feia sentir-se diferent, i no sempre d’una manera positiva.
Per sort, tenia una amiga que sempre estava al seu costat: la Clara. Ella era tot el contrari d’en Marc. Organitzada, meticulosa i tranquil·la, sabia exactament com planificar les tasques i seguir les instruccions. Sempre es prenia el seu temps per ajudar en Marc quan es quedava enrere, però fins i tot per a ella, hi havia dies en què era difícil mantenir el ritme del seu amic tan actiu.
El professor, el Sr. Martí, observava sovint a en Marc. Veia com el nen lluitava per concentrar-se, i tot i que sabia que en Marc era intel·ligent, no acabava d’entendre com fer que es pogués enfocar en les tasques. De vegades li costava tenir paciència, i en Marc, al seu torn, cada cop es sentia més frustrat.
Però el que en Marc encara no sabia era que aquella energia que sovint el desbordava i la seva manera única de pensar serien precisament el que el faria destacar i triomfar.
2. El repte de ser Marc
Cada dia, a l’escola, en Marc se sentia com si hagués de córrer una marató sense saber per on anava la meta. Quan la seva mestra, el Sr. Martí, explicava una lliçó, en Marc es distreia amb qualsevol cosa: un ocell que volava per la finestra, el soroll del bolígraf d’un company o un pensament inesperat que li venia de sobte. Volia concentrar-se, de debò, però la seva ment semblava tenir vida pròpia.
Un dia, a classe, el Sr. Martí va anunciar que farien un projecte d’art en grup. Els alumnes havien de crear una representació del món ideal, aquell lloc on tots els nens se sentirien feliços i en pau. Els companys de classe van començar a parlar ràpidament, organitzant-se per grups, mentre en Marc, inquiet, escoltava a mitges. Volia ajudar, però sabia que aviat es distrauria.
Quan va arribar el moment de començar, la Clara, com sempre, va ser la primera en oferir-se per treballar amb ell. Ella sabia que en Marc era capaç de tenir idees brillants, però sovint les deixava a mitges o s’allunyava de la tasca principal. Amb paciència, va intentar guiar-lo, però en Marc ja estava pensant en una cosa completament diferent: “Què passaria si el món ideal fos en una illa flotant? I si les cases fossin fetes d’arbres gegants?”.
“Marc, ens hauríem de centrar”, va dir la Clara amb un somriure tímid. “Hem de fer una ciutat amb escoles, parcs i biblioteques, com ha dit el professor.”
Però en Marc ja estava massa immers en les seves idees. Les seves mans es movien ràpidament, esbossant un món imaginari que no tenia res a veure amb el que els altres nens havien plantejat. “I si… hi haguessin dracs amistosos per protegir la ciutat? O millor, què tal si les persones poguessin volar per tot arreu?”
Els altres nens del grup van començar a riure, pensant que en Marc, com sempre, s’estava desviant del projecte. El Sr. Martí, que passava per allà, va arrufar les celles. “Marc, hem de centrar-nos en la tasca, no en històries de fantasia”, va dir amb una veu suau però ferma.
En Marc va baixar la mirada, sentint-se de nou frustrat. Ell sabia que la seva ment funcionava d’una altra manera, però no sabia com encaixar en el que els altres esperaven d’ell. Semblava que, per més que ho intentés, sempre acabava sent diferent. I per a ell, ser diferent començava a semblar un desavantatge.
3. La força amagada
El projecte d’art va continuar, però en Marc es trobava desanimat. Cada cop que intentava participar, les seves idees semblaven massa diferents de les dels altres nens. Però aquell dia alguna cosa estava a punt de canviar.
Els grups havien d’entregar el seu projecte el divendres següent, i la pressió per acabar a temps es feia notar. La Clara feia el possible per mantenir el grup enfocat, mentre els altres companys afegien els últims detalls a la seva maqueta. En Marc, en canvi, estava assegut al fons de la classe, amb els ulls fixos en el seu dibuix inacabat, perdut en els seus pensaments.
De sobte, una idea va esclatar dins el seu cap, com un llamp de creativitat. Els seus ulls es van il·luminar i les seves mans van començar a moure’s ràpidament sobre el paper. Amb una concentració que rarament experimentava, va esbossar un món completament diferent del que havien estat treballant fins ara. Era un lloc on els colors vibrants de la naturalesa es barrejaven amb estructures arquitectòniques futuristes, on els animals i els humans convivien en harmonia, i on tothom tenia un paper únic i valuós en la societat. Era el món ideal… però a la manera d’en Marc.
Sense adonar-se’n, havia entrat en un estat d’hiperfocalització. La seva ment, que normalment saltava d’una idea a una altra, ara estava fixada en aquell dibuix amb una claredat sorprenent. Quan el Sr. Martí es va acostar per veure què estava fent, va quedar bocabadat. El dibuix de Marc no era el que havia demanat inicialment, però era tan detallat, tan ple de vida i d’idees brillants, que el professor no va poder evitar somriure.
“Marc…”, va començar el Sr. Martí, amb to sorprès, “Això és increïble. Mai hauria pensat en un món així. Què et sembla si afegim algunes de les teves idees al projecte del grup?”
Els ulls d’en Marc es van obrir de bat a bat. Era la primera vegada que algú veia el valor en allò que feia, en lloc de simplement dir-li que havia de centrar-se. Els altres nens es van acostar a mirar el seu dibuix, i fins i tot la Clara, que sempre havia estat organitzada i enfocada en les instruccions, va quedar fascinada.
“És… preciós, Marc”, va dir amb admiració. “Podem afegir aquestes idees al nostre món?”
En Marc va assentir tímidament. Potser no seguia sempre les normes com els altres nens, però en aquell moment, va sentir que la seva manera de veure el món era important, i que tenia alguna cosa única per aportar.
4. Un canvi de perspectiva
Després del descobriment del talent d’en Marc, alguna cosa va començar a canviar a la classe. Els seus companys, que abans no entenien la seva manera de fer les coses, van començar a veure’l amb nous ulls. Aquell projecte d’art, que havia començat com una tasca comuna, s’havia convertit en una combinació de la imaginació d’en Marc i l’organització de la Clara i els altres nens. Les seves idees sobre el món ideal havien agafat vida gràcies a la creativitat desbordant d’en Marc.
Durant els dies següents, la Clara i la resta del grup van treballar conjuntament per incorporar elements del dibuix d’en Marc al projecte. Van afegir arbres gegants que servien de cases, dracs amistosos que vigilaven les ciutats i tobogans fets d’aigua que recorrien els carrers. En Marc no podia creure que tot allò que abans semblava una bogeria ara era admirat pels seus companys. I, el més sorprenent de tot, és que el Sr. Martí va començar a donar-li més llibertat per expressar-se i participar d’una manera que s’ajustava a les seves necessitats.
A poc a poc, Marc va començar a guanyar confiança. Encara es distreia de vegades i de tant en tant no acabava alguna tasca, però ja no es veia a si mateix com algú incapaç o “massa diferent”. Ara sabia que, tot i que la seva manera de treballar era diferent, també era valuosa. El món veia les coses d’una manera, però ell les veia d’una altra, i això estava bé. De fet, va començar a adonar-se que tots els seus companys tenien habilitats diferents, i que cadascun d’ells aportava alguna cosa única al projecte.
Per la seva banda, el Sr. Martí, que al principi havia lluitat per comprendre com ajudar en Marc, ara estava encantat de veure com el nen havia trobat el seu lloc dins de la classe. Havia après que l’educació no era només seguir regles estrictes, sinó donar espai als alumnes perquè poguessin destacar amb les seves pròpies fortaleses.
Quan va arribar el dia de la presentació, la maqueta del projecte estava llesta. La classe va aplaudir l’obra, però els aplaudiments més forts van ser per en Marc. Per primer cop, ell va sentir que havia contribuït d’una manera especial. Va mirar cap a la Clara, que li va fer un gest de complicitat, i va somriure amb orgull. Ja no era només el nen que es distreia; ara era el nen amb una visió única que havia aportat alguna cosa extraordinària al grup.
5. El poder de ser un mateix
El dia de la presentació del projecte va arribar, i tota la classe estava emocionada per mostrar el seu treball. Els pares i mestres es van reunir a l’aula per veure els diferents mons ideals que havien creat els nens. Quan va ser el torn del grup d’en Marc i la Clara, tots es van acostar per veure la seva maqueta.
El món que havien creat era molt diferent del dels altres grups. Tenia arbres gegants que servien de cases, dracs protectors, tobogans aquàtics, i un cel ple de colors brillants. Cada detall estava ben pensat i organitzat, gràcies a la Clara, però la veritable màgia estava en les idees increïbles que en Marc havia aportat. Els adults observaven fascinats, i els nens dels altres grups també van quedar bocabadats.
Quan el Sr. Martí va prendre la paraula, va explicar el procés que havia seguit el grup i va destacar la importància de com cada nen havia aportat alguna cosa única. Va fer una menció especial a Marc, ressaltant com la seva creativitat i manera de veure les coses havien enriquit el projecte.
“Marc ens ha ensenyat que no tots hem de fer les coses de la mateixa manera per tenir èxit”, va dir el Sr. Martí amb un somriure. “De vegades, les idees més brillants provenen de veure el món de manera diferent.”
En Marc es va posar vermell mentre la classe el mirava amb admiració, però aquesta vegada no se sentia incòmode. Al contrari, se sentia orgullós. Aquella era la seva manera de contribuir, i havia estat apreciada.
Quan tot va acabar, la Clara va córrer cap a ell i li va fer un copet a l’espatlla. “Ho has fet genial, Marc. Sabia que podries fer-ho!”
“Gràcies, Clara”, va respondre en Marc, amb un gran somriure. “No hauria pogut fer-ho sense tu.”
Mentre sortien de l’aula, en Marc es va adonar que, tot i que encara tenia dificultats per concentrar-se en algunes coses, havia après a aprofitar el millor d’ell mateix. Ara sabia que la seva creativitat era un regal, no un defecte. Ja no es veia com un nen diferent de manera negativa, sinó com algú que podia aportar coses úniques. I més important encara, havia après que tots som diferents i que això fa que el món sigui molt més interessant.
En Marc no només ha aconseguit acceptar les seves diferències, sinó que també ha après que aquestes són la seva força. El missatge de la història és clar: la diversitat ens enriqueix a tots, i aprendre a valorar allò que ens fa únics és el primer pas cap a la superació.
FI
